Quan la caritat i la propina manen

Una secció de Soci­e­tat, com la que el lec­tor té entre les mans, és sovint un món des­con­cer­tant amb notícies de temàtiques tan apa­rent­ment dis­pars com el turisme o l'emergència social. És un cons­tant anar i venir de temes, però tot ple­gat és més cohe­rent del que apa­renta. Perquè, encara que sem­bli men­tida, notícies com les de la feina de les reli­gi­o­ses de Santa Maria Lluïsa de Mari­llac d'atenció als pobres de Bar­ce­lona i la del debat sobre el pro­jecte de macro­ca­sino a Tar­ra­gona, no són altra cosa que les dues cares del mateix drama. I aquest drama no és altre que el d'un país feble i empo­brit que no pot fer altra cosa que entre­gar-se a la cari­tat de la bona gent i a les pro­pi­nes –en forma de llocs de tre­ball– dels mag­nats del joc.