El mapa polític canviant

La futura llei elec­to­ral cata­lana s'ha d'apro­var amb dues ter­ce­res parts del Par­la­ment o, el que és el mateix, noranta dipu­tats. És una pre­venció que es va incor­po­rar en la nego­ci­ació de l'Esta­tut per inten­tar garan­tir que la norma, pen­dent des del res­ta­bli­ment de la democràcia, tingués la par­ti­ci­pació dels que fins al moment eren els dos grans par­tits del país, CiU i el PSC. Uns anys i algu­nes elec­ci­ons més tard, la frag­men­tació que es viu al Par­la­ment pro­voca que sigui pos­si­ble que la llei elec­to­ral tiri enda­vant sense el con­curs dels soci­a­lis­tes ni dels popu­lars. El mapa polític ha can­viat. I del pacte entre les dues grans for­ces s'ha pas­sat a un altre de pos­si­ble, amb molts més pro­ta­go­nis­tes, tant o més com­plex que l'ante­rior.