Nadal i el pas de pardal que no arriba

Molta gent ho veu tan fàcil com fer un salt de par­dal, un pas d'aquests insig­ni­fi­cants però de gran trans­cendència que per Nadal fan que s'allar­gui el nou dia. D'altres ho intu­ei­xen tan sim­ple com que el bou reculi, a poc a poquet, i que la mula es decanti i li faci lloc, i en paus. Però avui és Nadal i l'única nove­tat és la que el poeta anun­cia a cal fus­ter. Que en el fred de la nit encara hi res­sona la sim­bomba fosca i, de moment, tot fa ferum de dimoni escuat i de sofre. Només els poe­tes que d'aquí a uns anys escriu­ran sobre el Nadal de 2014 saben si Artur Mas farà el pas de par­dal que l'acosti a Jun­que­ras o si Jun­que­ras s'avindrà a fer-li lloc a l'esta­blia, o si, vés a saber, a Jesús, quan els miri, li vin­dran ganes d'arren­car a plo­rar.