Crispetes de bon o mal pair

Vist des d'aquí, on ja vam tenir el nostre via crucis de tres mesos, resultaria divertit veure ara el vodevil dels partits espanyols, les anades i vingudes a La Zarzuela, les enrabiades infantils de tots, els afanys de poder, els xous interns i els pactes ridículs que no sumen ni treuen cap a res. Però he dit resultaria –de fet fins i tot seria d'agafar crispetes–, si no fos per la transcendència de l'afer, i les garrofes que ens hi juguem aquí. Ja sabem que un referèndum continua sent ciència-ficció, i que allà Catalunya tindrà tanta capacitat decisòria ara –és a dir, nul·la– com abans, però el que acordin i l'actitud que adopti el nou executiu, si és que n'hi ha, condicionarà, i molt, el futur immediat del procés. Tant de bo la comèdia tingui almenys un final digerible...