Repressió judicial a Catalunya

En una trista coincidència, només poques hores després de conèixer-se la composició del nou govern espanyol, el jutjat va fer detenir ahir al matí l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP, en un pas més en el procés de judicialització de la política catalana arran del procés cap a la independència de Catalunya. Venturós, cal dir-ho clar, va ser cridada al jutjat per un gest totalment polític, el d'haver mantingut la bandera estelada a l'edifici de l'ajuntament en dues dates electorals de l'any passat. És a dir, per haver fet ús del dret a la llibertat d'expressió, bàsic en qualsevol estat de dret democràtic. L'alcaldessa complia un mandat del consistori de Berga, un dels molts municipis catalans que l'Estat ha perseguit per haver penjat l'estelada a la façana de l'ajuntament. Precisament per això cal tenir present que el cas de Berga només serà el primer d'una llarga llista d'actuacions judicials repressives amb l'objectiu clar d'aturar un procés que, justament arran d'això, el que farà és agafar encara més força.

L'Estat ha entrat en un camí de repressió dels càrrecs electes catalans en el qual demostra que no li importen gens els drets democràtics, en una actitud més pròpia d'un govern que ha perdut els papers que no pas d'un que està disposat al diàleg i a escoltar l'adversari. Un govern espanyol que prefereix utilitzar de manera maldestra el poder judicial amb els conflictes polítics abans que negociar, cosa pròpia de qualsevol democràcia avançada. L'últim pas ha estat permetre que el Tribunal Constitucional pugui actuar contra els polítics que el desobeeixin. Una decisió que ens recula als anys foscos del franquisme i ens fa pensar en el temible Tribunal d'Ordre Públic (TOP). Espanya és cada cop menys democràtica.