Catalunya, un país de festivals

Cap a cent cinquanta festivals, des de mitjan mes de juny fins al setembre, són els que s’organitzen a Catalunya, en el que s’ha convertit en una oferta impressionant, gairebé inabastable de música, teatre i dansa. Som un país de festivals i no hi ha plaça, indret històric, auditori o espai habilitat que cada estiu no s’hi vegi algun espectacle, en un símptoma clar d’un país culturalment viu, amb gent preparada i disposada a gaudir de tot allò que empresaris, ajuntaments, fundacions o entitats de tota mena, els han preparat per als mesos en què el clima convida a sortir al carrer, sobretot a la nit. Pocs països poden sentir-se orgullosos de concentrar en tan pocs quilòmetres quadrats una oferta lúdica i cultural, sovint de molta qualitat, com la que està prevista per a aquest estiu. Només cal que el lector s’entretingui una mica a resseguir l’agenda que publica avui el suplement Cultura per adonar-se que som davant d’un munt d’actuacions de tots els estils i gèneres, sobretot de música, però també de teatre, dansa i circ, algunes protagonitzades per grans artistes internacionals i d’altres de molt menys nom i més propers al seu públic. Tot un esforç organitzatiu que, malauradament, en força ocasions, no respon només a interessos purament culturals i artístics, sinó a estricte negoci o a promoció turística del corresponent municipi.

En tot cas, enmig d’aquest panorama tan divers s’ha d’agrair l’esforç d’algunes de les entitats i fundacions que hi ha darrere de molts dels grans festivals catalans. Amb una programació de molta qualitat, però sovint arriscada, són el pal de paller que suporta i arrecera molts dels altres cicles sorgits els últims anys.