Compromís contra el gihadisme
La voluntat del govern català de lluitar contra el gihadisme és ferma, tot i les dificultats que li posa el govern espanyol. L’executiu té en marxa un protocol contra l’extremisme a les presons i ja ha estès a tots els centres educatius del país el que ha elaborat per a les escoles. Si, en el passat, els mestres han ajudat a cercar solucions a problemes de maltractaments o de pobresa severa, ara també ajudaran a prevenir casos de radicalització extremista. Però, més enllà de l’educació, la gran feina en aquest àmbit és policial. I s’està fent, els serveis secrets dels Estats Units que –juntament amb els espanyols, francesos, alemanys, anglesos, etcètera– tenen bases operatives a Catalunya han detectat que, des del 2014, la pressió policial ha dut alguns dels ‘controlats’ a desplaçar-se cap al sud, cap al País Valencià. Des del 2012 Catalunya ha estat la seu d’una quarantena d’operacions antigihadistes, la majoria amb participació dels Mossos.
Però aquesta feina s’ha fet tot i la poca predisposició dels polítics espanyols. Els Mossos, per exemple, reclamen des de fa anys poder accedir a la base de dades policials europees per millorar la seva lluita contra una amenaça que és ben real arreu del continent. L’Estat, però, s’ha negat a convocar la Junta de Seguretat en els últims vuit anys. La mateixa situació es vivia al País Basc, però la setmana passada es va desbloquejar, just després del suport del PNB al pressupost. I no només això, ara el govern espanyol vol aturar la convocatòria de 500 places d’agents dels Mossos, quan aquest cos hauria de tenir a hores d’ara, segons un pacte entre la Generalitat i l’Estat del 2006, 18.500 mossos i en té 17.160. El cos està al límit i la venjança política espanyola pel referèndum és irresponsable.