Un altre cop el fantasma de la por
De sorpresa, el Consell de Ministres d’Espanya va decidir divendres fer un pas més per obstaculitzar el lliure exercici del dret democràtic dels catalans a decidir quina classe d’encaix volen entre el seu país i Espanya. Aquest pas consisteix a examinar els comptes del pressupost setmanalment –i no mensualment, com fins ara– i, sobretot, a amenaçar de suspendre les transferències del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) si se sospita que es dediquen diners a l’organització del referèndum. El pretext: un desviament de 6.000 euros.
Com és habitual, el govern espanyol s’adjudica el paper de jutge i part, actitud pròpia dels poders colonials. És ell, i no una instància independent, qui decidirà si s’ha d’entendre que tal o tal partida es destina al referèndum o no. Aquesta iniciativa autoritària, que suposa agreujar una pressió que ja existeix des de fa anys, recorda als catalans el cinisme superlatiu de Madrid: perquè els diners que ens presten amb interessos com una gràcia de la generosa Espanya, i que ara amenacen de tallar, han sortit abans de la mateixa Catalunya.
La iniciativa de divendres respon a almenys dues motivacions. La primera, acontentar una part petita però sorollosa de l’opinió pública espanyola que exigeix des de fa temps un càstig exemplar per a la rebel Catalunya, com ara la retirada del FLA. La segona és el convenciment que el procés és imparable. Rajoy agita a la desesperada un fantasma que espanti les autoritats catalanes. És pura gesticulació i comèdia. El govern espanyol no pot interrompre el FLA, perquè si ho fes Catalunya faria fallida. I, si Catalunya fes fallida, els inversors declararien que Espanya, i no només el nostre país, també és morosa.