La resposta d’un poble cohesionat
Cues davant els bancs de sang dels hospitals. Taxistes i altres mitjans de transport que oferien gratuïtament els desplaçaments a les víctimes. Barcelonins que acollien les persones que no podien arribar als seus hotels o no sabien on anar. Botigues que van servir de refugis improvisats. Són quatre, només quatre situacions entre moltes, que serveixen per posar de manifest l’exemplar reacció que van tenir els catalans davant l’atemptat terrorista de dijous a la Rambla de Barcelona. Exemples que queden confirmats i arrodonits amb la gran concentració de migdia a la plaça de Catalunya amb un clam unànime: “No tenim por.”
Passades les primeres hores, arriba el moment de la reflexió. Haurem de valorar en què vam fallar i què es pot millorar. Però no per atribuir-nos mútuament les culpes, com alguns ja estan començant a fer, sinó per evitar que una altra tragèdia d’aquestes dimensions es repeteixi. Una feina difícil i complexa. És evident que per matar i causar dolor n’hi ha prou amb ser un fanàtic amb coneixements de conducció. Però no podem, mai, abaixar els braços ni canviar la nostra vida. Llavors la barbàrie hauria guanyat la batalla.
Al final de tot, quedarà la gran lliçó d’humanitat i de solidaritat que molts han donat: aquells que comanden les institucions, que van reaccionar bé, però també les persones anònimes que van procurar alleugerir la desgràcia aliena. Les crisis tenen aquesta única virtut: que fan aflorar el millor de nosaltres. Els catalans són un poble cohesionat. Entre els milers i milers de persones que dijous van ajudar hi eren totes les sensibilitats i pensaments. Ningú ho va tenir en compte llavors. I així hem de seguir.