El repte del govern Puigdemont
La intervenció que el president Carles Puigdemont pronunciarà aquesta tarda al Parlament ha generat una gran expectativa dins i fora de Catalunya. És evident que no serà una compareixença qualsevol. El president català intervindrà solemnement després del referèndum de l’1 d’octubre, aquell que segons l’Estat no se celebraria, i n’ha de validar els resultats. Puigdemont no pot fer altra cosa que legitimar el resultat d’una votació en què hi van participar més de dos milions de catalans tot i les traves i les represàlies dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. I si l’1-O no es va celebrar amb totes les garanties, va ser justament perquè aquells qui ara les exigeixen es van encarregar d’impedir-les.
El govern Puigdemont té, però, el repte de trobar una fórmula que li permeti validar els resultats de l’1-O i les seves conseqüències (la declaració d’independència) sense tancar cap porta a la negociació i sense perdre suports, ni entre els independentistes ni entre les formacions que han donat suport al full de ruta. Sense afluixar, vaja, però sense precipitar-se.
La contundència del PP, expressada ahir tant per responsables de l’executiu espanyol com per membres del partit, amb declaracions del tot desafortunades, no es pot interpretar de cap més manera que com una nova prova de la tensió amb què es viu des de Madrid aquesta situació. No només no van poder evitar l’1-O sinó que el govern català és a les portes de validar-ne el resultat. I és justament per això, per evitar tensions innecessàries, que el govern català té el repte de trobar la fórmula que li permeti gestionar la transició a la independència portant-ne la iniciativa, com ha fet fins ara.