Temps mort, confiança màxima
Les reunions que es van succeir ahir al Palau de la Generalitat són absolutament lògiques després de l’ultimàtum llançat pel govern espanyol dimecres passat en què comminava el president de la Generalitat i el seu govern a explicitar si dimarts passat va declarar o no la independència de Catalunya al Parlament. La prudència ha de ser màxima en aquests moments, però de la mateixa manera que va quedar clar que l’anunci de la proclamació fet pel president Puigdemont quedava en suspens buscant mediació i diàleg, també ha de quedar clar que la resposta que ha d’arribar al govern espanyol abans de dilluns a les deu del matí, ha de ser clara, contundent i compartida pels grups que han portat el govern a fer aquesta proclamació.
La qüestió interna de què parla insistentment el govern espanyol està ara mateix en el dia a dia de totes les cancelleries. Ahir mateix el president de la Comissió Europea va tornar a utilitzar el llenguatge diplomàtic per dir que no podien fer de mediadors perquè només ho havia demanat una de les parts. És evident que les institucions europees no faran ni un pas en aquest sentit a l’espera de la decisió de l’executiu català que s’està perfilant. Les institucions que han donat volada al desig d’una part majoritària del poble català i la formació que ha acompanyat el govern, la CUP, demanen que s’aixequi la suspensió de la proclamació i que es respongui amb contundència al requeriment del govern Rajoy, que continua filtrant que té les fases d’intervenció del 155 dissenyades. En aquests hores complexes, de temps mort, en les quals no cal esperar res de la voluntat de diàleg del govern espanyol, el president Puigdemont i el seu govern s’han guanyat el crèdit suficient per fer-los confiança