El trasllat de Sixena, nova ignomínia

Si tot va com està previst, aquest dilluns la Guàrdia Civil i tècnics de Patrimoni d’Aragó s’enduran del Museu de Lleida les 44 peces procedents del monestir de Sixena que hi són exposades o dipositades legalment des de fa anys. Ho faran per ordre del jutjat d’Osca, que ordena així executar de manera provisional una sentència en aquest sentit, ordre judicial i sentències recorregudes, per cert, tant per la Generalitat com pel mateix museu. El jutge d’Osca que, curiosament, deixa demà el seu càrrec, no ha volgut esperar, però, que tribunals superiors es pronunciïn ni ha esgotat els terminis per respondre als recursos presentats. Tot el contrari, d’una manera partidista, deslleial i anticatalana, ha aprofitat l’aplicació de l’article 155, i la indefensió amb què això ha deixat la Generalitat, per tirar endavant un procés que mereix molt més debat i, de ben segur, que s’esgotin tots els terminis legals i judicials.

La justícia espanyola, però, demostra de nou que prefereix acotar el cap i menystenir els arguments catalans. Per exemple, els que sostenen que es vulnera la llei del patrimoni cultural, els que diuen que amb el trasllat es trenca el discurs de la col·lecció museística o els que temen per la integritat de les obres, no ja durant el viatge a Aragó, sinó a l’arribada al monestir de Sixena, un lloc que no reuneix les condicions idònies per a la conservació de les peces. Malauradament, però, la curtesa de mires dels governs aragonès i espanyol, que fan prevaler la victòria patriòtica que suposarà el trasllat a la preservació del patrimoni de tots, haurà guanyant la partida. Esperem que no s’imposin al final del conflicte, perquè, no cal oblidar-ho, des del principi, les raons històriques, tècniques i artístiques són de la part catalana.