Persecució contra el discrepant

La perversió més greu del principi de separació de poders que caracteritza qualsevol democràcia real –no nominal– es produeix quan un dels braços de l’Estat adopta competències que són pròpies dels altres. Això és el que passa a Espanya, on la justícia s’utilitza amb finalitats polítiques amb l’objectiu, disfressat de compliment de les lleis, de fer un escarment contra el discrepant. Llavors es persegueix un objectiu, en aquest cas, el càstig als que han desafiat la manera única d’entendre les relacions de Catalunya amb Espanya, i a continuació es reinterpreten els fets perquè diguin allò que es vol que diguin.

El Tribunal Suprem vol estendre la causa, mitjançant un informe de la Guàrdia Civil, a altres persones, com Marta Rovira i Anna Gabriel, que fins ara no estan imputades pels fets en els dies decisius de setembre, octubre i novembre. Van ser dies difícils i només hi va haver episodis de clara violència en un d’ells: durant les votacions del primer d’octubre. El jutge està interessat que es demostri que en aquells dies hi va haver molts episodis de violència. Però dels votants pacífics. No pregunta si la repressió de les policies espanyoles va ser proporcionada o no. Només s’interessa per les persones que van plantar cara per la democràcia i qui les va organitzar.

La pregunta i la posterior investigació serien hilarants si no fos perquè al darrere hi ha la intenció, ja prou visible per altres fets, que l’Estat espanyol vol obrir una causa general contra tothom que tingui una ideologia contrària a la unitat d’Espanya. Una manera d’actuar que és pròpia dels règims autoritaris, però no de les democràcies que es vanten de ser avançades i exemplars.