Mentides a l’entorn de l’empresa

Un dels tòpics més tronats que se senten i es llegeixen des de fa algunes setmanes és que el procés democràtic ha forçat la marxa de 3.000 empreses radicades a Catalunya. Seríem, doncs, al davant d’una catàstrofe econòmica de gran abast, induïda per la dèria d’alguns polítics de complir les seves promeses i voler consultar els electors sobre el futur que volen per al seu país. Sobre la qüestió econòmica s’han escrit moltes exageracions i mitges veritats, quan no falsedats. Curiosament, ho fan els mateixos que afirmen que tot el procés és una immensa mentida.

Resulta que la xifra d’empreses que finalment han formalitzat la sortida de Catalunya és molt inferior a la que es propala sense haver-la contrastat abans. No és cap cas aïllat, sinó el tarannà i la manera de treballar que s’està imposant. La informació ha esdevingut propaganda. És a dir, una estafa al lector que, quan aflori, farà un mal formidable al periodisme. Però sembla que en nom de la unitat d’Espanya qualsevol conducta és disculpable i acceptable.

No s’explica prou bé que el que han fet moltes empreses és canviar la seu social. No es diu que no han marxat. Ni han tancat les fàbriques ni han renunciat al mercat català. Tampoc s’explica quines són les maniobres que ha fet l’Estat per forçar les empreses renuents a adoptar aquesta decisió. Més d’hora que tard es coneixeran aquestes pressions, que ompliran de vergonya els seus protagonistes. La cirereta dels pastís és el govern espanyol, que tant ha contribuït a la marxa de les empreses, i que s’adona ara del mal que tal actitud causa. I no a l’economia catalana sinó a l’espanyola. Algú els ha d’explicar què és l’economia global.