Barcelona apuntala la classe mitjana
La crisi econòmica de la darrera dècada ha fet estralls en la classe mitjana. També a Barcelona, on rere la imatge internacionalment emergent de la capital catalana hi ha una realitat de caiguda lliure de les franges socials que equipara molts barris a la zona de rendes més baixes. I amb una gran bretxa social entre uns pocs territoris de la capital on es concentren les rendes altes i la resta de la ciutat. Ara, però, segons indica el darrer estudi sobre l’evolució de la renda familiar disponible a Barcelona elaborat per l’Ajuntament, aquesta situació tendeix a frenar-se, especialment gràcies a una certa recuperació en l’ocupació. I cal fer una valoració positiva pel fet que en l’últim any hagi crescut quasi quatre punts el nombre de barcelonins que viuen en barris de renda mitjana.
Barcelona necessita reduir la distància de rendes entre Pedralbes i Ciutat Meridiana, que és abismal quan el barri ric se situa en un índex de 242 punts sobre el 100 on hi ha la renda mitjana, mentre que el territori més pobre cau fins als 34 punts. I sobretot no pot obviar que es mantenen vigorosos els principals problemes que la ciutat té a l’hora de mantenir viva una classe mitjana imprescindible per fer de motor de la capital. Primer, la bombolla immobiliària que consumeix bona part dels migrats recursos de les famílies barcelonines. I segon, que bona part de l’ocupació que es genera és de poca qualitat laboral i és temporal en un sector com el turístic i terciari cada cop més imperant. Per la qual cosa cal potenciar més dinàmiques de creació de llocs de treball industrial i polítiques d’habitatge de major impacte. Barcelona millora i apuntala la classe mitjana però cal resoldre problemes estructurals, o el perill d’un nou retrocés hi serà molt present.