Els tentacles allargats del Kremlin

L’enverinament a Londres de l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Yulia, amb un perillós gas nerviós que ha posat en perill la població, ha obert la pitjor crisi en les relacions entre Rússia i la Gran Bretanya des de la guerra freda. L’enfrontament s’eixampla perillosament amb la condemna a Moscou dels aliats britànics, i amb les sancions anunciades pels casos de suposada ingerència electoral russa als EUA. És cert que els tentacles de Putin són allargats i un assassinat com aquest, si es pot atribuir al Kremlin, es mereix la màxima repulsa internacional. I més quan Putin ha construït la seva potent carrera política sobre l’eliminació física dels adversaris, un marc en què suposadament es vinculen altres assassinats en territori anglès, com ara el de Litvinenko, i fins a 14 sospitosos accidents i suïcidis d’enemics de Putin, com ara el del dissident Gluixkov.

Ara bé, anys de delació de compatriotes als serveis secrets britànics van comportar a Skripal molts enemics. El món de l’espionatge és tèrbol i per exemple Skripal va ser captat per l’MI6 a Madrid en competència amb els serveis secrets espanyols i després va ser delatat a Moscou per un obscur agent del CNI. Cal, doncs, que Londres aporti les proves que assegura que són concloents de l’autoria directa d’una potència com Rússia en l’afer. L’expulsió de 23 diplomàtics russos de Londres és el conflicte més greu en 30 anys i la resposta de Rússia serà dura. No es pot prendre aquesta escalada de tensió a la lleugera. Ara toca que la diplomàcia faci la seva feina i que després de les eleccions presidencials d’avui a Rússia, que amb tota probabilitat guanyarà Putin, arribi la distensió, una nova manera del líder rus d’exercir el poder i també de les potencies occidentals de relacionar-se amb Rússia.