Salvar vides no és un crim

La decisió de les autoritats italianes, i per extensió de les europees, de confiscar el vaixell de l’ONG catalana Proactiva Open Arms, que acabava de rescatar 216 refugiats en aigües internacionals davant la costa de Líbia, i acusar la seva tripulació d’associació criminal i de promoure la immigració il·legal no només és paradoxal, injusta i cínica, sinó que no avança ni un mil·límetre cap a la solució d’un problema humanitari de primer ordre que ja ha provocat més de deu mil morts al Mediterrani en els últims anys. La qüestió de fons és que centenars de milers de persones, refugiats, es dirigeixen cap a Europa provinents d’Àfrica i l’Orient Mitjà fugint del seu país per conflictes bèl·lics, perquè són perseguits o perquè busquen una vida millor. I no és un viatge de plaer, sinó una travessia sovint desesperada, sense mitjans i jugant-se la vida.

La solució per frenar l’entrada descontrolada d’immigrants no pot ser, en cap cas, deixar morir al mar els milers de refugiats que viatgen a la deriva en embarcacions precàries organitzades per les màfies que es lucren amb el tràfic de persones. I encara menys criminalitzar els representants d’Open Arms, que si una cosa ha fet al llarg dels últims mesos és salvar vides –es calcula que més de 50.000– que els estats, amb tots els seus mitjans, havien deixat a la intempèrie. Les solucions reals són, en primer lloc, combatre i perseguir les màfies que campen a les platges nord-africanes i fan negoci amb el tràfic il·legal de persones sovint en connivència amb les autoritats locals; en segon lloc, complir les quotes d’acollida de refugiats pactades al si de la UE, cosa que quasi cap país ha fet; i en tercer lloc, implicar-se molt més a resoldre els conflictes regionals i millorar la situació en els països d’origen dels refugiats. Si no es fa això, els discursos resulten d’una gran hipocresia.