Alemanya tomba la ‘rebel·lió’
La decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat sota fiança Carles Puigdemont i descartar el delicte de rebel·lió en una hipotètica extradició a Espanya és una càrrega de profunditat per a la causa oberta al Tribunal Suprem espanyol contra el president català, vuit consellers del govern, la presidenta del Parlament, la diputada Marta Rovira i els líders de l’ANC i Òmnium, als quals ha decidit processar per rebel·lió i malversació. El jutge alemany, que encara ha de decidir sobre el càrrec de malversació, considera inadmissible l’extradició per rebel·lió perquè no es compleix el requisit de la violència, una apreciació que desmenteix no només l’essència de la instrucció del jutge Llarena, sinó també el relat que la política i els mitjans de comunicació espanyols estan construint a partir d’aquest cas per criminalitzar el moviment sobiranista català.
Aquesta decisió, sumada a les que han vingut i encara poden venir de la justícia belga, britànica i suïssa, posen en dubte l’actuació de la justícia espanyola i la deixen en una posició molt feble, sospitosa d’una actuació parcial i fins i tot contrària a les seves pròpies lleis, que podria arribar a motivar una querella per prevaricació. El nou escenari generat a partir del que va passar ahir a l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein encara posa més en relleu la magnitud de la injustícia i el dany que s’està causant als polítics i líders socials empresonats des de fa mesos de forma incondicional. I d’altra banda valida l’encert de l’estratègia de l’exili encapçalada pel president Puigdemont, que a més de multiplicar la internacionalització del conflicte i visualitzar la repressió espanyola del procés sobiranista, ha obert una esquerda colossal entre la justícia espanyola i la justícia europea, que exigeix una revisió urgent.