Una victòria judicial i una porta al diàleg

L’alliberament ahir del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és una victòria judicial del moviment republicà català d’una rellevància extraordinària. Així ho demostren l’expectació mediàtica i la repercussió internacional que va generar la sortida de Puigdemont de la presó de Neumünster per ordre de l’Audiència de Schleswig-Holstein. Una decisió que, com en el cas de la resta d’exiliats catalans, posa contra les cordes l’estratègia de les més altes instàncies de la judicatura espanyola. Fet que, en un estat de dret com cal, hauria de comportar la posada en llibertat de tots els dirigents polítics catalans empresonats, i posar fi a la vergonya europea de l’existència de presos polítics.

Ara bé, la victòria judicial a escala europea és un pas important, però no definitiu, en la llarga i feixuga lluita del republicanisme català en la defensa dels valors democràtics. Cal mantenir la perseverança i el compromís en la via catalana de l’acció cívica i pacífica i la determinació de resoldre els conflictes per vies exclusivament democràtiques. I les decisions judicials europees i l’alliberament de Puigdemont, amb la negativa de l’existència de violència en l’articulació de la infame acusació per rebel·lió, en suposa un aval inqüestionable. Per això, la resolució judicial alemanya és també una oportunitat per al que hauria hagut de ser sempre l’única alternativa possible en la resolució d’un conflicte polític: el diàleg i la negociació. Les paraules del president Puigdemont a la sortida de la presó, oferint mà estesa al diàleg amb Madrid, són un gest de generositat que aparca qualsevol ressentiment. Un oferiment que, després del revés europeu, l’Estat espanyol hauria d’acceptar rectificant l’estratègia de repressió desplegada fins ara.