El PP no reacciona

El PP avança de manera impertorbable cap al que les enquestes plantegen com una patacada electoral històrica. La convenció del partit a Sevilla el cap de setmana passat, organitzada amb el propòsit de fer pinya i enfortir la formació amb vista a les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve i amb l’objectiu gens dissimulat de frenar l’ascens imparable de Ciutadans, va quedar en una nova exhibició d’immobilisme i de llenguatge triomfalista, sense autocrítica, ni novetat i sense afrontar els problemes que assetgen el partit. Qüestions com ara la corrupció, amb múltiples causes judicials obertes; com per exemple la plantofada de la justícia alemanya a l’estratègia de repressió judicial al procés sobiranista català; o com la crisi a la comunitat de Madrid arran de l’escàndol conegut ja com a ‘mastergate’ o no es van esmentar o van mirar de passar-hi de puntetes. En el cas de Madrid, el partit oficialment va fer costat a Cristina Cifuentes, però ‘off the record’ alguns van deixar clars els seus dubtes, mentre que el partit d’Albert Rivera –suport necessari del govern del PP a Madrid– agreujava la crisi en demanar la dimissió de la presidenta de Madrid abans que es materialitzi la moció de censura amb el suport del PSOE i Podem. I respecte a Catalunya, amb tot el que ha passat els últims mesos i el que encara pot passar, amb el revés de la justícia alemanya a la petició d’extradició de Carles Puigdemont, amb la petició expressa de l’ONU de respectar els drets polítics de Jordi Sànchez, i sense cap perspectiva de solució del conflicte a la vista, el missatge breu i eufòric de M. Rajoy sobre la unitat d’Espanya i la mort imminent del procés és un missatge buit, gens ambiciós, un punt irreal i demostra un cop més la incapacitat del PP per pensar en Catalunya com en alguna cosa més que un territori conquerit.