L’esperat final d’ETA
L’anunci de l’organització terrorista ETA de la seva autodissolució posa fi a més de mig segle de terror, assassinats, bombes i segrestos, famílies destrossades i molta por, tot sota el paraigua de la lluita armada. De l’últim atemptat, a França, ja en fa vuit anys; el 2011 va anunciar l’abandonament definitiu de la lluita armada i l’any passat, el seu desarmament. La seva desaparició era una notícia esperada, desitjada des de feia anys, i avui és una realitat i, sens dubte, una magnífica notícia per a tots aquells que volen deixar enrere el terror i construir la pau al País Basc.
La pressió de l’Estat, policial, judicial i política, ha estat, juntament amb la globalització de la lluita antiterrorista, un dels elements determinants que han conduït a aquest desenllaç, però no l’únic. La societat basca ha contribuït de forma decisiva a l’aïllament dels violents i també, justament, el món abertzale, que ha estret cada cop més el cercle, condemnant la violència i optant clarament per la via política per defensar els drets d’Euskadi, inclòs el dret a l’autodeterminació. El paper de figures com Arnaldo Otegi ha estat clau en aquest sentit.
A partir d’aquesta situació, el procés de pau ha avançat amb les passes que ha anat fent i anunciant ETA de forma unilateral i amb la contribució i supervisió dels agents internacionals que han intervingut com a mediadors verificant cada pas, especialment l’entrega de les armes. El govern espanyol no hi ha participat i ha rebut cada anunci amb una fredor extrema. Fins ara. No obstant, el nou escenari hauria de fer possible un replantejament de la política penitenciària que manté centenars de presos d’ETA allunyats de les seves famílies. La llei així ho permet, i la responsabilitat d’ajudar en la construcció d’una pau duradora així ho exigeix.