Presa de posició
La presa de possessió de Quim Torra com a president de la Generalitat ha retratat amb precisió l’estat d’excepció que viu Catalunya des del punt de vista polític i institucional. Coherent amb el seu discurs d’investidura, el nou president va disposar una cerimònia de mínims, sense pompa, ni celebració, ni convidats per expressar el malestar i la protesta lògics davant la repressió de l’Estat a través de la persecució judicial dels membres de l’anterior govern i el veto judicial i polític a l’elecció de Carles Puigdemont, malgrat ser el diputat amb més suport parlamentari per ser reelegit president.
L’absència del govern espanyol per primera vegada des del retorn de Tarradellas el 1977 en desacord amb el format de la cerimònia no només subratlla l’anormalitat de la situació i l’abisme entre les dues institucions; també concorda amb l’hostilitat i el nivell inquisitorial de l’escrutini que Madrid pensa imposar al nou govern català sorgit de les eleccions del 21-D. La cerimònia austera d’ahir no degrada la Generalitat, com afirmen; el que ho fa és mantenir la intervenció de les finances o convertir el 155 en la liquidació de l’autogovern.
Més enllà del xoc institucional, és lamentable constatar dia a dia la instrumentalització del conflicte a Catalunya per esgarrapar vots a Espanya. El PP, a través de Justícia, vigilant el jurament de Torra per si era recurrible o, a través de la fiscalia, anunciant querella contra el president per delictes d’odi; Ciudadanos, demanant més 155 i més dur encara, i el PSOE, proposant reescriure el Codi Penal per encaixar la rebel·lió amb el procés sobiranista i obligar a jurar la Constitució per ser president d’una comunitat, en una exhibició ridícula i equivocada per demostrar qui defensa més i millor Espanya.