El difícil full de ruta del ‘Brexit’

El ‘Brexit’ continua avançant pel pedregar. Des que el 2016 els britànics van decidir que el Regne Unit havia d’abandonar la Unió Europea, el govern conservador presidit per Theresa May ha fet molts equilibris entre els europeistes partidaris d’una sortida suau i els euròfobs que defensen el trencament total. Les dimissions dels ministres de l’ala dura, David Davis i Boris Johnson, 48 hores després d’aprovar-se el pla del govern, evidencien el trencament d’aquest equilibri i amenacen de provocar una moció de censura per fer fora la primera ministra, que ha tapat la via d’aigua triant un altre euròfob com a nou ministre per al ‘Brexit’.

És normal que el govern britànic intenti minimitzar l’impacte d’una sortida de la Unió Europea dissenyant una fórmula en què pesin més els avantatges que els inconvenients, però el respecte a la voluntat dels ciutadans del Regne Unit, que van votar majoritàriament a favor de la sortida, implica assumir la decisió i també les inevitables conseqüències que pugui comportar en el pla econòmic i en el polític també.

El govern de Theresa May no pot demorar més la responsabilitat de presentar una proposta amb prou consens al Parlament i als territoris on el ‘Brexit’ és problemàtic o simplement rebutjat, com són Irlanda del Nord i Escòcia. I després l’haurà de negociar amb els responsables de la UE, que no només tenen una posició interna més sòlida i unitària respecte als criteris que han de ser aplicats a la separació, sinó que, lògicament, no estan disposats a acceptar un vestit a mida que permeti al Regne Unit conservar els avantatges d’una relació comercial privilegiada i estalviar-se les obligacions i les cessions que comporta pertànyer a la Unió.