El 17-A, per sobre del rei
La societat catalana es disposa a homenatjar les víctimes de l’atemptat gihadista de fa un any a Barcelona i Cambrils i les seves famílies. És un acte natural, de solidaritat, tan autèntic com la reacció ciutadana poques hores després de l’atac al crit de “no tenim por” o com les mostres de simpatia i gratitud cap als Mossos i serveis d’emergències per com van reaccionar en una situació extrema com aquella. Va ser un cop viscut i entomat en primera persona i també en primera persona serà commemorat aquest divendres, amb l’únic objectiu de fer costat a les famílies o reafirmar els catalans com a poble de pau.
Es tracta, doncs, d’una iniciativa popular i emotiva. Gens política. Per això, està molt per sobre de la figura del rei espanyol, del rebuig i la fredor que s’ha guanyat a Catalunya i, evidentment, molt per sobre dels discursos preventius i interessats, que ja criminalitzen sobiranistes i republicans per voler convertir l’homenatge en un boicot al Borbó i un acte reivindicatiu de la República. No hi ha boicots, ni ensarronades i ni utilització política. Els partits i les entitats sobiranistes se n’han desmarcat expressament.
De la mateixa manera, però, que és una necessitat dedicar el 17-A a les víctimes de la barbàrie, serà també de justícia recordar alguns dels qui més van fer per defensar-les en aquell dia tràgic i que no podran assistir a l’acte d’homenatge per raons de força major. Un, el conseller d’Interior Joaquim Forn, ara empresonat; l’altre, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, destituït i acusat de sedició. La seva absència forçosa, especialment paradoxal i injusta, justifica l’acte organitzat per l’ANC a la presó de Lledoners per expressar el reconeixement a la seva professionalitat i defensa de la ciutadania davant el terror.