D’homenatge, només a les víctimes
Barcelona va mostrar ahir un cop més la decidida vocació de ciutat de pau. La capital catalana, com abans-d’ahir va fer Ripoll i avui farà Cambrils, va commemorar el primer aniversari dels brutals atemptats del 17-A a la Rambla. I ho va fer amb un acte emotiu, sobri i que representava la millor tradició multicultural i convivencial de la Barcelona que sempre ha mostrat el seu rebuig a la violència i la guerra. I sobretot, posant les víctimes en primer pla per sobre de qualsevol altra cosa. Tot i que l’intent de blindatge i protagonisme que van articular les autoritats espanyoles probablement va restar suport popular a l’acte. Un escalf multitudinari de la gent que no va faltar, però, a la Rambla. Els crits monàrquics d’un grup d’unionistes van ser els únics que van trencar el respecte més absolut que va imperar cap a les víctimes i les seves famílies. Demostrant que l’única politització de la jornada va ser provocada per la presència del rei espanyol Felip VI. Malgrat la impresentable actuació unionista, afortunadament tot el protagonisme i l’únic homenatge d’ahir va ser per a les víctimes.
Ni Barcelona ni la resta de Catalunya oblidaran mai aquell terrorífic 17-A. Però toca refer-se. Els Mossos van demostrar la seva gran preparació malgrat l’absurd i perillós vet de l’Estat espanyol a la presència de la policia catalana en els fòrums policials internacionals. Els serveis d’emergències van reaccionar de forma magnífica. I la ciutadania ha demostrat una cohesió admirable i un gran esperit de superació ja que evitant la por i la tensió social ha sabut derrotar l’objectiu dels terroristes. Un conjunt d’elements que ens permet mirar el futur amb determinació i esperança malgrat la barbàrie que va suposar aquell 17-A de fa un any.