Exhumar Franco, i el franquisme

El govern socialista de Pedro Sánchez sembla decidit a tirar endavant l’exhumació del cadàver del dictador Francisco Franco per poder retirar-lo del Valle de los Caídos. Una mesura que té una rellevància històrica i política innegable però que no ha de servir com a distracció del necessari pla integral de revisió dels crims del franquisme i de reparació de les víctimes que cal desplegar. Per això cal valorar esperançadorament la predisposició del PSOE a aprovar l’anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme, començant per la sentència a mort del president Lluís Companys. Si es confirmés la decisió del govern espanyol seria una gran notícia, malgrat que sigui arrencada com a exigència dels independentistes catalans per votar la mediàtica retirada del dictador de l’actual emplaçament honorífic.

L’anul·lació de les sentències franquistes hauria de ser una realitat de fa molts anys. Però ni tan sols el govern de Zapatero va tenir el coratge d’incloure-ho en la nova llei de memòria històrica. I cal dir que llavors, ja en ple segle XXI, gairebé tots els partits van claudicar respecte a això –només ERC va mantenir l’exigència que els sumaris s’havien d’anul·lar–. Que el PP i Cs no avalin aquesta mesura ni l’exhumació de Franco mostra els dubtes democràtics en què la vella i la nova dreta espanyola encara estan instal·lades. Però el PSOE ha de posar fi al titubeig en aquest tema i ara sembla que la restitució de les víctimes podria ser una realitat, seguint l’exemple del que ja va aprovar a Catalunya el Parlament. Aquest punt, juntament amb un pla ambiciós de fosses per recuperar els cossos de les víctimes indignament enterrades a les cunetes, és quelcom a què els socialistes s’haurien d’abocar sense contemplacions.