Sánchez i la vergonya de Llarena

Pedro Sánchez ha protagonitzat en les darreres hores un tancament de files amb el jutge del Suprem Pablo Llarena, per la querella presentada contra ell des de l’exili català, que reflecteix el greu problema que comporta per a l’Estat espanyol la barroera, esbiaixada, manipulada i polititzada instrucció que ha fet el magistrat en el cas dels dirigents polítics independentistes catalans. El gir del president espanyol és un despropòsit perquè deixa en evidència la seva pròpia ministra de Justícia, que va intentar posar un mínim de seriositat i seny plantejant que la defensa de Llarena no podia ser incondicional i per tot. Però a més, tot plegat posa en relleu com de feble és l’actual Moncloa davant les pressions de la dreta espanyola que fan captiu l’executiu de Sánchez del discurs ultranacionalista i l’allunya d’aquells que li han donat els suports per poder governar.

Cal tenir molt present que qui ha dinamitat la imatge de la justícia espanyola és el mateix Llarena amb una instrucció plena d’artificis i invencions que no aguanta el mínim rigor jurídic, com ha demostrat la decisió de la justícia alemanya i d’altres països europeus. Una instrucció judicial inspirada en la rancúnia, el prejudici personal i afectada pel virus dels salvapàtries. Esquinçar-se les vestidures ara per la querella de Bèlgica mentre s’ha tancat els ulls al reguitzell d’infàmies perpetrades per Llarena és hipòcrita, però sobretot és un error. Si realment Sánchez busca solucions al conflicte, com va dir, ha de saber que Llarena forma part del problema. Que el govern espanyol defensi el jutge no només evidencia encara més la falta de separació de poders, sinó que ens allunya d’encarrilar la situació en la via de la resolució pacífica i democràtica.