El Castor i el mal govern

La sentència del Tribunal Suprem que considera improcedent fer pagar als consumidors els costos de manteniment de la plataforma Castor i que obliga el govern espanyol a retornar-los els imports cobrats per aquest concepte en el rebut del gas durant l’any 2015 tanca el cercle d’una operació ruïnosa per a l’erari públic i un exemple paradigmàtic de mal govern, que té en els presidents Zapatero i Rajoy i els ministres d’Indústria Sebastián i Soria les cares visibles i principals responsables del desastre.

La plataforma va sortir caríssima, va provocar centenars de petits terratrèmols i pànic en la població, s’ha hagut de tancar i pagar una indemnització escandalosa al seu constructor (ACS-Florentino Pérez), i s’ha volgut repercutir per decret aquesta factura i el manteniment present i futur de la instal·lació al rebut del gas dels consumidors. Un despropòsit majúscul que el Tribunal Constitucional va esquerdar l’any passat, prohibint cobrar la indemnització als consumidors, i que ara el Suprem, resolent el recurs de la patronal catalana Cecot, ha acabat de dinamitar, prohibint també cobrar-ne el manteniment.

Si el Suprem no canvia de parer, el govern espanyol haurà d’assumir tot el cost del fracàs del projecte Castor i de la seva pèssima gestió. Un cost xifrat en uns quants milers de milions d’euros, que afectarà el dèficit dels comptes públics i, al final de la cadena, acabarà afectant tots els contribuents en forma de retallades en altres partides. Sorprèn i fa feredat que es puguin demanar penes de presó per una presumpta malversació de 2,5 milions per fer un referèndum i no es plantegin responsabilitats de cap mena per una dilapidació de diners públics tan escandalosa com la que ha suposat el projecte Castor.