Gesticulació electoralista

Les cartes del govern espanyol al govern català, qüestionant la direcció dels Mossos i advertint sobre una hipotètica intervenció de la policia espanyola a Catalunya o fins i tot una presa del control dels Mossos per part del Ministeri d’Interior, evidencien un cop de timó de Pedro Sánchez respecte a Catalunya. Res del que ha fet el govern català, ni res del que ha passat els últims dies a Catalunya suposa un canvi d’escenari real que justifiqui aquesta nova amenaça d’usurpació de competències a la Generalitat ni, encara menys, de l’aplicació d’un nou 155, que el govern espanyol ha hagut de desmentir.

L’actuació dels Mossos en els talls i l’aixecada de barreres del cap de setmana passat a l’AP-7 és equiparable a la que van tenir davant fets similars la primavera passada, sota la direcció del ministre d’Interior en ple 155. L’acció dels CDR no va crear un problema de seguretat ni de mobilitat, com sí que ho van fer per exemple les últimes mobilitzacions de taxistes a Barcelona i Madrid. Qualsevol govern seriós plantejaria els dubtes sobre un dispositiu policial utilitzant els mecanismes de coordinació previstos per la Junta de Seguretat i no amb cartes públiques o amb la intervenció de la fiscalia anunciada ahir.

La realitat que explica l’enduriment del to i la gesticulació de l’executiu de Pedro Sánchez no és el que passa a Catalunya, ni la versió deformada que cada dia en fa la dreta política i mediàtica de Madrid, ni tan sols la tempesta artificial orquestrada al voltant de l’anomenada “via eslovena”, sinó el càlcul electoral del PSOE després de la clatellada de les eleccions andaluses. És el pes del vot anticatalà en aquella derrota i la proximitat de les eleccions municipals, autonòmiques i qui sap si també generals el motor del seu canvi d’estratègia.