Diàleg a fons i en pau
El proper 21 de desembre es compleix un any de les eleccions del 155, convocades per Rajoy per frenar el procés sobiranista però guanyades un cop més per les forces que defensen la independència de Catalunya. Va ser, sense dubte, una victòria no només sobre els partits unionistes, sinó també contra tota la maquinària de l’Estat, política, econòmica, mediàtica, judicial i funcionarial. I va ser, sobretot, una victòria cívica i democràtica, uns trets que són essencials i irrenunciables d’aquest procés i que no es poden obviar en les mobilitzacions de protesta contra la reunió del govern espanyol a Barcelona divendres que ve.
Hi ha motius de sobres per manifestar-se el 21-D, sigui per reivindicar el projecte independentista, per protestar per la situació dels presos en vaga de fam i la resta de presos i exiliats polítics o per mostrar la indignació d’una amplíssima majoria de catalans per la repressió, la vulneració de drets i llibertats, el bloqueig institucional, la falta de voluntat per resoldre el problema de fons i el relat deformat i farsant que es fa a Espanya sobre la realitat catalana. És també per desmentir aquest relat malintencionat que parla de violència, caos i desgovern que és imprescindible manifestar-se amb la llibertat i amb el civisme de sempre.
És una bona notícia que Pedro Sánchez, després de la duresa del seu discurs de dimecres passat al Congrés i d’una convocatòria del Consell de Ministres unilateral i inoportuna en tots els sentits, procuri rebaixar la tensió proposant una reunió amb el president Torra. Ho hauria d’haver fet molt abans per no semblar un recurs d’última hora. Tot i així, la reunió és necessària i serà positiva sempre que no es tracti d’un tràmit merament protocol·lari, sinó d’un diàleg amb voluntat de parlar dels temes de fons, que és el que s’ha demanat des de la Generalitat.