Els drets dels presos polítics
En les darreres hores, part del debat sobre el judici contra el govern legítim de Catalunya per la celebració del referèndum de l’1-O s’ha centrat en la seva data d’inici, la setmana vinent o la propera. És òbvia la importància d’aquest fet, però no per la data sinó com un exemple més de les reiterades vulneracions dels drets fonamentals que han patit els presos polítics. La instrucció de tot el procés al voltant del referèndum de l’1-O ja ha posat sobre la taula aquest fet, tal com han denunciat els advocats de la defensa però també diferents organismes internacionals, i el judici no sembla anar per un altre camí. L’alt tribunal es planteja, doncs, iniciar un judici com aquest donant només uns pocs dies als advocats per preparar la defensa un cop faci públiques quines proves incorpora i quins testimonis es pot citar. Si al llarg del procés s’han vulnerat el dret a la llibertat, el dret a la tutela judicial efectiva i a la presumpció d’innocència, el dret a la participació política i el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, ara hi sumem més vulneracions.
Entre d’altres raons perquè encara no s’ha resolt un dels recursos més importants: el presentat per la defensa de l’exvicepresident Oriol Junqueras sobre la seva presó provisional al Tribunal Constitucional (TC), el mateix tribunal que ja va provocar una vaga de fam de part dels presos polítics en bloquejar els seus escrits prop d’un any. El judici, comenci quan comenci, ho farà sense que el TC hagi decidit sobre si Junqueras l’ha de viure empresonat o en llibertat, com marca la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, vulnerant així, de nou, el seu dret de defensa? La sentència no deu estar escrita, però es fa molt difícil pensar en un judici just amb tots aquests precedents.