Pocs, però furibunds a Madrid
La manifestació de les dretes espanyoles celebrada ahir a Madrid sota el lema ‘Per una Espanya unida, eleccions ja’ és un símptoma inequívoc de la degradació que viu el sistema polític espanyol i, com a conseqüència, l’estat de dret. La mobilització va ser un fracàs i, amb més raó que mai, es podria aplicar el propi argumentari dels convocants respecte a altres manifestacions i dir que la immensa majoria dels ciutadans no hi van participar. Una punxada evident que no blanqueja els nefastos valors d’una mobilització de l’ultranacionalisme espanyol que es va manifestar amb una agressivitat esfereïdora que traspuava en els lemes i càntics corejats. Amb odi a la diferència, catalanofòbia i autoritarisme extremista, concentrat en un nacionalisme excloent. Amb insults i increpacions als dirigents independentistes que en qualsevol país democràtic faria inviable l’inici demà del judici de l’1-O per l’evident pressió judicial que suposa al Suprem.
La furibunda ofensiva del PP i Cs contra el govern socialista de Pedro Sánchez i les ànsies d’assaltar el poder van fer que ahir assumissin la connivència en la manifestació no ja amb els ultres de Vox sinó amb tota la munió de formacions franquistes i neonazis com la Falange, España 2000 o Hogar Social. Resulta evident que l’extrema dreta capitanejada per Vox s’ha convertit en el motor ideològic d’una dreta irresponsable com la del PP i Cs que vol aniquilar Catalunya tal com la coneixem però també fer retrocedir l’Estat espanyol a un estadi predemocràtic. Un perill que ha d’alertar tots els demòcrates de l’Estat i fer-los obrir els ulls davant l’evidència que el conflicte a Catalunya no és una qüestió només d’independentistes sinó de fer front a la involució cada cop més forta de l’Estat.