El fracàs de Sánchez
El rebuig del Congrés dels Diputats a la tramitació del pressupost general de l’Estat (PGE) és un fracàs de Pedro Sánchez per no haver estat capaç de mantenir la majoria parlamentària que fa vuit mesos el va convertir en president, donant suport a la moció de censura a Mariano Rajoy. Un fracàs d’ell, del seu govern i del PSOE que debilita l’executiu i aboca Pedro Sánchez a triar entre allargar la legislatura prorrogant el pressupost del PP o bé convocar eleccions. La decisió és només seva i la responsabilitat, també.
El govern i la dreta parlamentària (PP i Ciutadans) han posat tot el focus del debat pressupostari en el paper decisiu dels partits independentistes catalans; els uns per pràcticament exigir-los el suport als comptes i els altres per denunciar aquest suport i així dinamitar la majoria que permet al PSOE governar. La dreta ha guanyat clarament aquest partit, però també ha posat en evidència dues coses. La primera és que la prioritat del PP i Cs no ha estat protegir l’Estat dels independentistes sinó forçar eleccions, fer fora Sánchez de La Moncloa i ocupar el poder; la segona, l’oposició del PP i Cs al fet que la recuperació econòmica arribi a molta més gent que fins ara.
ERC i el PDeCAT podrien haver permès la tramitació i fins i tot l’aprovació del PGE, simplement perquè és millor que el del PP en termes de progrés social i d’inversió a Catalunya. Això és així. Però és impossible separar això de l’estat d’excepció que viu Catalunya, amb un govern a la presó i l’exili per la repressió policial, judicial i política de la voluntat d’autodeterminació. Els partits independentistes van donar suport a Sánchez perquè plantejava buscar solucions polítiques a aquesta fractura, però no ha fet cap pas en aquest sentit.