Opinió

La vara de medir de Marchena

El judici als líders del procés independentista al Tribunal Suprem entra aquesta setmana en una fase en què les acusacions provaran de fer veure que els pacífics votants de l’1 d’octubre eren “muralles humanes” que es van llançar contra les forces de seguretat de l’Estat que pretenien evitar la votació, com ja hem sentit dir a la fiscalia i a algun testimoni, citant frases del relat construït per Llarena en la instrucció. De fet, tota la setmana, la cinquena, estarà dedicada a aquesta qüestió: per a les tres sessions programades han estat citats 24 guàrdies civils que van participar en l’operació supervisada pel coronel Pérez de los Cobos.

La negativa del president del Tribunal a exhibir vídeos, amb el pretext que ja es veuran en una altra fase, condiciona la tasca de les defenses, que no poden contraposar les imatges reals als testimonis d’agents de l’operació Copèrnic, desplaçats a Catalunya al crit d’“«A por ellos»”. Els lletrats dels acusats ja van fer constar la protesta en el seu moment, protesta que va ser despatxada amb un lacònic “consta en acta”. Demà veurem com respon a la carta de queixa que li han enviat de manera coordinada, però res convida a pensar que seran escoltats.

Marchena ha intentat projectar una imatge d’imparcialitat que mai ha estat real i que s’ha anat esmicolant a mesura que ha anat avançant el judici. Indulgent sense límits amb la falta de memòria de testimonis clau com ara Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Ignacio Zoido i Mariano Rajoy, s’ha mostrat implacable davant els dubtes i llacunes de Jaume Mestre, fins al punt d’insinuar-li que podria estar cometent un delicte de fals testimoni. Inaudit, segons els juristes, i un mal símptoma de cara al que ha de venir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.