Opinió

Quan un dret passa a ser un delicte

En l’última sessió del judici al Suprem, dijous passat, Manuel Marchena va fer callar de mala manera Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, quan intentava fer preguntes a un guàrdia civil per trobar una connexió entre els fets que relatava l’agent i els suposats delictes que s’imputen als polítics independentistes. Això succeïa al final d’una jornada en què una dotzena d’agents i comandaments del cos armat expliquessin com van viure algunes de les manifestacions i concentracions que es van produir a Catalunya la tardor del 2017, abans i després del referèndum de l’1 d’octubre. L’estratègia de les acusacions era clara: convertir les protestes i manifestacions en escarnis, assetjaments o assalts a les casernes de la Guàrdia Civil. Una línia d’acusació que va comptar, si més no, amb la benevolència del president del Tribunal.

La recerca de fets delictius que avalin el clima insurreccional descrit pel tinent coronel Daniel Baena els està donant un resultat tan magre, que pretenen convertir el dret de protesta en un crim d’estat; és a dir, l’exercici d’un dret en un delicte. En aquesta mateixa línia, la Guàrdia Civil ha elaborat un nou informe per al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona en què atribueix malversació de fons públics al govern pel funcionament de l’Agència Tributària Catalana (ATC), malgrat admetre, en el mateix informe, que actua dins la legalitat. La creació, el desplegament i el funcionament de l’ATC s’emmarquen en el que preveu l’Estatut i així ho reconeix la Guàrdia Civil, però considera que són passes prèvies per a la viabilitat d’una futura República Catalana. Converteix, així, la gestió de la hisenda catalana en malversació: novament, un dret en un delicte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.