Assange, la detenció d’un símbol
La detenció de Julian Assange després de set anys de reclusió a l’ambaixada equatoriana a Londres suposa un cop a la lluita contra les vulneracions dels drets humans. El relleu a la presidència de l’Equador de l’esquerrà Rafael Correa per Lenín Moreno ha acabat comportant la retirada de l’asil al cofundador de Wikileaks. Un fet inèdit i possiblement contrari al dret internacional. Després de l’arxivament de les estranyes acusacions d’abusos sexuals sorgides a Suècia, el futur de l’activista passa per una probable extradició als EUA, on seria jutjat per revelació de secrets. La justícia britànica decidirà, però cal recordar que la tasca de Wikileaks va permetre posar al descobert les operacions de guerra bruta i de vulneració de drets humans dels EUA com ara l’assassinat d’innocents a l’Iraq. I de cap manera es pot admetre la persecució d’activistes que denuncien crims amb l’excusa de la seguretat nacional.
Assange és també un personatge compromès amb les lluites pels drets civils d’arreu del món. Entre altres, denunciant la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme català. Un suport que ha afegit tensió amb el govern de Quito de cara a l’escenari final de la seva detenció, fruit de les intolerables pressions del govern espanyol. La qual cosa ha despertat la solidaritat entre molts catalans cap a l’activista. Assange s’ha convertit en un exemple a seguir i un símbol mundial en la lluita contra les clavegueres dels estats. Una extradició i possible condemna als EUA per difondre la vulneració de drets humans afeblirà els fonaments democràtics dels països occidentals. I suposarà un missatge nefast de justificació per altres països que trepitgen sistemàticament els drets humans sota la coartada de l’interès d’estat.