Opinió

Nou aval judicial a la immersió

La valoració del govern de la Generalitat en relació amb la sentència del Tribunal Constitucional que afecta la llei d’educació de Catalunya –LEC– és nítida: la justícia espanyola avala la immersió lingüística catalana i deixa intacta la seva aplicació. Però la notícia, que va irrompre ahir en el tram final de la campanya per a les eleccions generals de diumenge vinent, té un aspecte negatiu que tampoc es pot passar per alt: el tribunal ha tardat deu anys a resoldre el recurs que havia presentat el Partit Popular amb la voluntat de carregar-se un model d’indiscutible èxit. Confirmen aquest èxit els periòdics informes sobre les capacitats de l’alumnat escolaritzat sota els paràmetres de la LEC i ho confirma també la cohesió social que ha comportat aquest sistema d’ensenyament.

La creu de la moneda és que la sentència tomba una desena d’articles de la mateixa llei. Deu articles d’una normativa que en té dos-cents, convé remarcar-ho. Tal com ahir va subratllar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, són una desena d’articles sobre qüestions molt tècniques que en teoria poden desbordar el marc estatal, però en la pràctica la seva invalidació no afectarà gens el funcionament dels centres docents. Però és que, a més, al llarg d’aquest temps ha entrat en vigor una nova llei espanyola que ja no té a veure amb el marc legal anterior. Deficiències de la lentitud de la justícia, incapaç de seguir el ritme de l’evolució de la societat a la qual hauria de servir. El contrapunt a la notícia l’ha protagonitzat de manera lamentable Ciutadans, un partit que demostra molt poc respecte a les decisions judicials quan s’afanya a anunciar que, malgrat tot, treballarà per posar fi a la immersió lingüística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.