Campanya intervinguda per la JEC

Acabem de viure una campanya electoral tant o més anòmala que la que va precedir les eleccions del 21 de desembre del 17 al Parlament de Catalunya, fruit de l’aplicació de l’article 155 i la destitució del govern legítim. Ha estat una campanya intervinguda i marcada de forma decisiva per les contínues ingerències del Tribunal Suprem i de la Junta Electoral Central (JEC), ens en el qual hi ha, com és conegut, dos magistrats que formen part del tribunal que està jutjant els líders del procés independentista entre els quals hi ha, al seu torn, cinc candidats als comicis de demà.

Més que un àrbitre amb la missió fonamental de vetllar per la transparència i objectivitat del procés electoral, com es defineix en les seves funcions, la JEC s’ha comportat com un actor de la campanya amb un protagonisme determinant. Ha gestionat a discreció, i de bracet amb el Suprem, la participació en rodes de premsa i actes electorals dels candidats empresonats a Soto del Real o ha expedientat el president Quim Torra per haver parlat de presos polítics en el missatge institucional de Sant Jordi. Per fer-ho ha comptat, és clar, amb l’ajut inestimable del PP, de Ciutadans i, en menor mesura, del PSC, que s’hi han adreçat amb delit.

Els partits de Casado i Rivera pretenen anar encara més enllà i usar la JEC per eliminar un rival polític: han recorregut contra la candidatura al Parlament Europeu del president Puigdemont, a l’exili. Gairebé ens havíem acostumat a les ingerències de la JEC en l’àmbit periodístic, amb els famosos blocs electorals que bandegen els criteris professionals, però aquesta vegada han entrat de ple en l’àmbit estrictament polític.