La política exterior de Trump

La política exterior del president nord-americà Donald Trump, agressiva i amb formes que recorden anys passats, sota la premissa de l’“American first” (“Amèrica primer”) continua sense recollir els fruits esperats, tot el contrari, està generant conflictes i tensions en diferents punts del planeta que, si no hi ha un canvi de rumb, poden derivar en greus situacions d’escalada militar, com feia temps que no es veia.

La crisi comercial amb la Xina, amb l’augment anunciat aquesta mateixa setmana del 25% dels aranzels en molts productes, pretén afavorir la producció als Estats Units, però els grans perjudicats seran segurament els consumidors nord-americans, a qui els importadors repercutiran l’augment d’impostos. Tot plegat sense tenir en compte com l’augment de la tensió amb la Xina afecta el fràgil equilibri diplomàtic internacional.

El xoc amb l’Iran és, segurament, l’episodi més greu de tots. Trump va dinamitar sense contemplacions fa un any l’acord nuclear assolit amb els iranians i altres potències mundials. La pressió nord-americana, amb l’aliat Israel al darrere, no ha assolit els seus fruits i la situació s’ha agreujat aquesta setmana. Les amenaces d’intervenció nord-americana fan basarda, però l’administració Trump no sembla tenir por de les greus conseqüències que una escalada bèl·lica comportaria.

L’actuació dels EUA en la crisi veneçolana ha vorejat també el ridícul, intentant provocar una intervenció militar i un cop d’estat com en les pitjors èpoques dels anys 70. I, sobretot, provocant un augment de la tensió a la zona que no afavoreix ningú.