Un missatge potent cap a Europa

Les eleccions europees de diumenge passat tenen una lectura rellevant en clau catalana, en primer lloc, perquè el vot netament independentista no només no baixa, sinó que s’ha situat més a tocar que mai del 50%. En segon lloc, perquè la clara victòria de Carles Puigdemont a Catalunya en un context de retrocés de JxCat i de victòria d’ERC a les generals i a les municipals avala significativament el lideratge independentista del president a l’exili i també la seva estratègia d’oposició i denúncia de l’Estat espanyol. I, en tercer lloc, pel missatge potentíssim a Europa que suposa l’elecció com a eurodiputats de dos exiliats (Puigdemont i Comín) i un pres polític (Junqueras).

La sobreexposició que aquest fet suposarà per a l’Estat és un dels elements destacats en clau espanyola, perquè el nou escenari és profundament incòmode per a Espanya i, segons com pretengui gestionar-lo legalment, el que considera un afer intern esdevindrà inevitablement un afer europeu. Més enllà d’això, el PSOE ha sortit reforçat d’aquesta segona volta de les generals del 28-A, mentre que el PP ha salvat els mobles com a primer partit de l’oposició.

La clau europea té elements diversos més enllà de la nova victòria del grup Popular, la pèrdua de vot del bipartidisme tradicional i el notable creixement de liberals, ultradreta i verds. És d’esperar que aquests últims juguin un paper important en l’accent de la política mediambiental, però sobretot és necessari que les victòries de Farage al Regne Unit, Salvini a Itàlia o Le Pen a França facin reaccionar la UE en qüestions com la creixent desigualtat, la protecció social o la política d’immigració per combatre el populisme euroescèptic i xenòfob.