El pacte per Barcelona
La candidatura encapçalada per Ernest Maragall va guanyar les eleccions municipals a Barcelona. El seu projecte de ciutat va ser el més votat pels barcelonins, però no té majoria absoluta, cap partit la té, i les matemàtiques consistorials i els interessos polítics i de partit poden fer que ni ell, ni el seu projecte liderin la ciutat durant els pròxims quatre anys. L’alternativa seria un pacte promogut pel PSC per mantenir Ada Colau a l’alcaldia amb el suport imprescindible de Manuel Valls i Ciutadans. No es tracta d’un acord de ciutat, sinó d’un pacte polític ‘ad hoc’ per impedir l’alcaldia de Maragall.
Ada Colau ha governat la ciutat els últims quatre anys. Ha perdut suport, però ha igualat en regidors el guanyador i està en posició de negociar. El batlle de Barcelona sempre ha estat el més votat, però un pacte majoritari podria trencar aquesta convenció. Colau podria negociar un acord de ciutat d’esquerres i estable per governar amb l’alcalde Maragall o podria escoltar el pacte polític que impulsen les elits de la ciutat però que li permetria continuar sent batllessa. Les dues coses serien igual de legítimes, però no igual de coherents de cara a la ciutat i als ciutadans i encara menys de cara al seu votant, tenint en compte que aquest pacte necessitaria els vots de Ciutadans, la dreta que pacta amb Vox a Andalusia.
Miquel Iceta farà el que calgui per “impedir que Barcelona tingui un batlle independentista” i ho justifica dient que l’independentisme ha baixat (de 18 regidors a 15). No diu, en canvi, que el vot independentista ha crescut (deu mil vots més). Tampoc diu que el PSC dona suport a alcaldes independentistes de JxCat en molts municipis. I obvia, és clar, que un alcalde independentista té la mateixa capacitat de millorar la ciutat que un que no ho sigui.