El camp de batalla europeu

La croada contra els líders independentistes catalans que van fer possible el referèndum de l’1-O continua posant en evidència l’Estat espanyol, aquest cop per haver impedit que els nous eurodiputats en situació de presó preventiva o exili puguin acreditar-se per formalitzar la seva condició. El Tribunal Suprem ha negat aquest dret a Junqueras i la Junta Electoral l’ha negat a Puigdemont i Comín, no acceptant fer el tràmit per poders, al contrari del que va fer fa pocs dies amb quatre senadors.

Les vulneracions de drets i les contradiccions són, doncs, molt evidents i amb tota seguretat el Tribunal de Justícia de la UE a Luxemburg haurà de pronunciar-se sobre els casos abans de la constitució del Parlament Europeu el 2 de juliol. Mentrestant, l’actitud impròpiament frívola del president del Parlament, Antonio Tajani, desmarcant-se de l’afer, contrasta amb la consciència creixent a l’hemicicle europeu, on 80 eurodiputats de diferents països de la UE exigeixen que es respectin els drets dels diputats electes i els del milió i mig de ciutadans que els van votar.

La batalla es dirimeix, doncs, en el terreny de la política i en el de la justícia europees, però un cop més –i ja van molts– qui surt mal parat és l’Estat espanyol, perquè el seu impuls de venjança i d’escarment en defensa de la unitat territorial desmenteix dia a dia, reiteradament, la seva condició de democràcia plena que afirma protegir amb zel els drets fonamentals dels ciutadans, els seus drets polítics, la pulcritud de l’estat de dret i la separació de poders i els principis democràtics. Cal confiar i també exigir que aquests valors, que sí que són essència i fonament de la Unió Europea, siguin defensats allà amb més lleialtat i convicció del que ho són a Espanya.