El càstig per l’1-O segueix el guió
El Tribunal Suprem va denegar ahir la llibertat provisional dels set polítics o líders socials independentistes jutjats pels fets de l’1-O que l’havien sol·licitat un cop acabada la vista oral. Ni Oriol Junqueras ni Raül Romeva l’havien demanat en aquesta ocasió. La decisió del Suprem és coherent amb la línia de judici polític que es va iniciar amb una denúncia de la ultradreta de Vox i que ha seguit tota la instrucció de Pablo Llarena. Aquest és un judici polític en què es vol passar comptes als líders polítics que van organitzar l’1-O, és a dir, que van permetre que la gent votés seguint, fil per randa, el programa electoral pel qual van ser votats i que no havia estat impugnat per ningú; i és un judici polític en què es vol escarmentar els líders socials que els van acompanyar per, com molt bé va resumir Vox durant el judici, evitar que mai ningú més ho torni a provar. És a dir, escarmentar Catalunya per l’èxit de l’1-O i el 3-O, encara que la seva implementació hagi estat fallida.
El Tribunal Suprem va treballar ahir de valent i, a banda de complir la llei facilitant el trasllat dels presos a Catalunya, també va confirmar el processament dels exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret, que havien recorregut contra la peça separada que va obrir Llarena. L’organisme que presideix Manuel Marchena ja insinua cap a on pot anar la sentència del procés en afirmar que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein va analitzar “amb lleugeresa i superficialitat” la violència durant el procés i que, per tant, es pot processar Comín per rebel·lió. No han fet cas de l’ONU, que qualifica d’arbitrària la detenció de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i tracten amb menyspreu no solament aquest informe sinó també els tribunals internacionals.