Restriccions i compromís individual
La situació és encara crítica i hem de mantenir-nos, per tant, en alerta. Han cremat més de 6.000 hectàrees a la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues i el foc encara no es pot donar per controlat tres dies després que s’iniciés a la zona de la Torre de l’Espanyol. Bombers, agents forestals, Guàrdia Civil, exèrcit, voluntaris i veïns de la zona hi continuen treballant, vigilant que no revifi. Les condicions que han alimentat l’incendi i que s’estenen a tot Catalunya –sequera, onada de calor extraordinària i vent– han portat el govern a adoptar mesures dràstiques per a la protecció de les persones i per intentar impedir que es reprodueixin altres focs en zones de perill molt transitades. La prioritat era, és, que no hi hagi un foc simultani, atesa la concentració de mitjans que requereix el que encara no tenen controlat. Sempre que s’esdevé una catàstrofe hi ha queixes dels que en resulten afectats, com està passant ara, especialment per part d’Unió de Pagesos. Comprensibles, perquè hi ha qui pot perdre la casa i l’esforç de tota una vida. Potser en alguns casos, carregades de raó. Però des de la perspectiva de l’interès general, de la seguretat de les persones, cal acceptar i complir amb responsabilitat les dures mesures restrictives dictades pel govern.
La massa forestal de Catalunya ocupa gairebé el 70% de la superfície, els boscos estan més abandonats que mai i el canvi climàtic accentua el perill d’incendis, cada vegada més devastadors. El govern ha d’analitzar si les polítiques que fa són les adequades per a un país de boscos i si les dotacions pressupostàries per a la prevenció i extinció són suficients, però al mateix temps cal apel·lar a la responsabilitat individual, al seny i a la prudència en la nostra actuació.