Opinió

El nou lideratge europeu

L’elecció del socialdemòcrata italià David-Maria Sassoli com a nou president del Parlament Europeu culmina una setmana especialment feixuga a les institucions europees, arran de les difícils negociacions per al repartiment d’alts càrrecs que hauran de liderar la política europea els pròxims anys. Un primer pas excessivament dubitatiu i circumstancial per a una etapa que s’intueix molt complexa i amb reptes majúsculs per afrontar, com són la materialització del ‘Brexit’, la gestió de l’onada migratòria, els efectes del canvi climàtic o la posició europea davant les ofensives comercials o geopolítiques dels Estats Units, la Xina i Rússia.

La tria del nou lideratge europeu ha estat excessivament complicada i més fruit dels diversos equilibris que cal mantenir que no pas orientada per la magnitud dels reptes i el gruix polític dels candidats finalment proposats, que encara han de ser ratificats pel Parlament Europeu. El repartiment de poder respon a un eix nacional on França i Alemanya imposen la seva llei; un eix ideològic, en el qual continuen dominant els conservadors, i un eix de gènere que ha propiciat l’aparició de dues dones per primer cop al capdavant de la Comissió Europea i del BCE.

Espanya presumeix per la proposta de Josep Borrell com a nou cap de la diplomàcia europea, però la realitat és que el grup socialdemòcrata no ha amagat la seva decepció per haver-se hagut de conformar amb les engrunes del pastís, inclosa la meitat de la presidència de l’europarlament. En qualsevol cas, tot plegat no sembla el millor inici d’aquesta novena legislatura, en un moment clau de la construcció europea, que exigirà un nou impuls, passes fermes i molta credibilitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.