El compte enrere de la investidura
El compte enrere per a la celebració del ple d’investidura de Pedro Sánchez es va acostant a la data del vint-i-dos de juliol sense que es concretin dues de les qüestions nuclears: el diàleg amb Catalunya promès durant la campanya electoral i la consolidació d’un pacte entre el PSOE i Unides Podem que permetria desplegar un programa d’esquerres d’acord amb el que van votar la majoria de ciutadans. Pel que fa a la negociació d’una sortida política al procés sobiranista, es manté un hermetisme impenetrable sobre les possibles contrapartides a una abstenció d’ERC. El president del Parlament, Roger Torent, va exigir ahir claredat als socialistes i, tot i reiterar que no hi haurà línies vermelles, va insistir que tampoc hi haurà xecs en blanc. Mentrestant, l’aparició del Col·lectiu Primer d’Octubre, partidari de barrar el pas a Sánchez, complica la posició dels republicans.
Pel que fa al paper d’Unides Podem, Sánchez ha aigualit del tot la pretensió de Pablo Iglesias d’entrar al Consell de Ministres, fins al punt de fer saltar de l’agenda de les negociacions –almenys públicament– la formació d’un govern de coalició. Les dades del CIS acosten el PSOE a la majoria absoluta en cas d’una hipotètica nova convocatòria electoral i això augmenta la pressió al Partit Popular i a Ciutadans, les dues formacions que en el passat van reclamar precisament l’abstenció dels socialistes a l’hora d’aplanar el camí a Mariano Rajoy. Sánchez no superarà la investidura sense suports i aliances tot i que no sembla pas disposat a assumir cap risc amb la qüestió catalana. Però no hauria d’oblidar que les abstencions necessàries li poden resultar molt més cares després d’una sentència condemnatòria als presos polítics.