Opinió

Les llums i les ombres del català

L’última enquesta d’usos lingüístics de la població, que elabora cada cinc anys la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat, radiografia la situació real del català amb les llums i també les ombres. El govern ha posat l’accent en la recuperació del coneixement de la llengua als nivells previs a la gran onada migratòria del període 2003-2008, perquè la dada destaca el paper clau de la immersió lingüística a l’escola, la molta feina de formació feta des del Consorci per a la Normalització Lingüística especialment entre els nouvinguts, i la capacitat d’integració de la societat catalana.

Els aspectes negatius, però, també són importants, perquè el retrocés experimentat en el mateix període en l’ús habitual de la llengua catalana es consolida al voltant d’un 36% de la població, més de deu punts per sota dels nivells de fa quinze anys. El coneixement i la competència en català es poden treballar i corregir, però l’ús efectiu depèn també d’altres factors que generen la percepció de determinada llengua com a necessària o accessòria i acaben determinant la seva adopció com a llengua pròpia i d’ús corrent.

És en aquest terreny on el català troba més dificultats, no només per la pressió expansiva del castellà en tant que llengua majoritària en tots els àmbits, sinó sobretot per la seva condició d’oficial i per l’especial protecció que li proporciona l’Estat, des de la Constitució a les normatives d’ús lingüístic de tota llei estatal, en contrast amb la discriminació legal o ‘de facto’ que pateixen les llengües cooficials. És en aquest sentit que la llengua catalana necessita més suport públic i major cobertura legal, dues coses que només tindrà garantides amb un estat propi al darrere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.