Editorial

El català als jutjats, sota mínims

Estadística en mà, els jutjats han estat sempre un territori hostil al català. Però les dades que publica avui aquest diari indiquen que l’ús del català a l’administració de justícia va tocar fons l’any passat amb les xifres més negatives que mai s’han conegut, trencant a la baixa per primer cop la barrera del 8% de sentències redactades en la llengua pròpia del país. Només un 7,7% de les 243.008 sentències redactades l’any passat es van escriure en català. La reducció de darrer any no és espectacular, però és que el 2006 s’havia aconseguit superar el 18% i, tot i que la xifra tampoc era bona, almenys semblava que s’estava en una tendència positiva. La xifra de sentències redactades en la llengua pròpia del país és una anomalia, ja que no es correspon amb la realitat de Catalunya. La procedència dels jutges i, en alguns casos, la nul·la necessitat d’integració, el fet que molts estiguin de pas pel jutjat on els ha tocat exercir o que el català sigui només un mèrit i no un requisit, poden ser algunes de les causes d’aquesta xifra.

De tota manera, la dada sí que pot ser un reflex d’una situació, vinculada a la llengua, que és molt greu, i més en un moment en què el prestigi de l’administració de justícia està qüestionat per actuacions fiscals i per sentències que tothom té al cap. I és que el darrer ‘InformeCAT’, l’anàlisi que elabora la Plataforma per la Llengua, indica que sis de cada deu catalanoparlants creuen que els pot perjudicar adreçar-se en català a un jutge que els ha parlat en castellà, i canvien de llengua. És a dir, que consideren que en la justícia hi ha una llengua dominant i que si n’uses altres, com el català, perden drets. Revertir aquesta situació només es pot assolir amb la implicació de l’administració, dels mateixos jutges i la ciutadania.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia