Els fets del 17-A han de ser públics

A mitjan febrer de l’any passat, el PP, el PSOE i Ciutadans van refusar crear una comissió d’investigació sobre els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, tot i que ja era públic i havia estat admès pel mateix Estat espanyol que l’imam de Ripoll, a qui la investigació atribueix el lideratge de la cèl·lula islamista, Abdelbaki es-Satty, havia estat confident del Centro Nacional de Inteligencia (CNI). El diari ‘Público’ està desvelant aquests dies que la relació entre l’imam i el CNI era tan estreta que la intel·ligència espanyola l’hauria tingut a sou fins al mateix atemptat. I no només això, segons les investigacions que ha dut a terme aquest diari, les comunicacions entre Es-Satty i la resta d’integrants de la cèl·lula haurien estat interceptades i, per tant, conegudes pels serveis d’intel·ligència de l’Estat espanyol.

D’aquestes revelacions no se’n deriva pas de manera directa que l’Estat espanyol tingui cap relació amb l’atemptat –que va succeir poc més d’un mes abans del referèndum de l’1-O–, encara que fos per negligència o omissió, però, de nou, s’obre la porta al dubte. I aquesta és la clau en aquest cas: cal més transparència, cal saber-ho tot sobre aquest cas, cal saber quines eren les relacions entre l’imam i els serveis secrets espanyols, perquè només així es podrà saber què va fallar i evitar un altre cas. No es tracta tant de depurar responsabilitats polítiques –les penals ja estan en mans de l’Audiencia Nacional– sinó de conèixer tot el que va rodejar aquests brutals atemptats. I l’Estat hauria de ser el primer interessat a evitar que, per sempre més, sobre aquests atemptats de Barcelona i Cambrils, hi planegi el dubte. Cal aclarir tot el que va passar però, sobretot, fer-ho públic.