Comptes municipals millorables

Tot i que la llei de la Sindicatura de Comptes de l’any 2010 és ben clara, encara hi ha un 30% dels ajuntaments catalans que la incompleixen i que no presenten els seus comptes degudament aprovats pel ple en el termini marcat. La xifra, a més, fa uns anys que està prou estancada, ja que, tot i els advertiments, els ajuntaments incomplidors del 2017, el darrer any fiscalitzat per la sindicatura, van ser el 30% i el 2016, el 31%, amb una reducció de només un punt. L’objectiu d’aquesta llei és comprovar que els comptes generals de les corporacions locals s’ajusten a la normativa en múltiples aspectes, com ara si han estat degudament aprovats en temps i forma, però no entra pas en els objectius polítics dels consistoris. És inadmissible que en l’època en què tots els polítics s’omplen la boca de la paraula transparència, aquesta no existeixi en un dels aspectes més importants de la vida local, els comptes, el pressupost. És cert que Catalunya és un país de municipis petits i, en la majoria dels casos, amb equips de govern que no són ni professionals de la política, però per això hi ha els consells comarcals o les diputacions que, a banda de dur-los les recaptacions municipals, els poden assessorar o fer directament les certificacions.

La xifra voreja el 30% d’incompliment des de fa anys perquè la llei de l’any 2010 no preveia sancions. Sí que preveia que els municipis incomplidors deixessin de rebre subvencions o traspassos de la Generalitat, cosa que rarament passa. És trist, però si cal, la llei de la Sindicatura de Comptes hauria de ser reformada perquè es pogués sancionar els ajuntaments i fer-ho públic perquè els veïns dels municipis sancionats actuessin en conseqüència.